Primer anem a parlar de HTML5: HTML5 (HyperText Markup Language, versió 5) és la quinta revisió important del llenguatge bàsic de la World Wide Web, HTML. HTML5 especifica dos variants de sintaxi per a HTML: una «clásica», HTML (text/html) , coneguda com HTML5, i una variant XHTML coneguda com a sintaxi XHTML5 que haurà de servir-se amb sintaxi XML (application/xhtml+xml) .1 2 Esta és la primera vegada que HTML i XHTML s’han desenrotllat en paral·lel. La versió definitiva de la quinta revisió de l’estàndard es va publicar a l’octubre de 2014.3″
En segon lloc anem a parlar de DOM2: Que es el Document Object Model o DOM (‘Model d’Objectes del Document’ o ‘Model en Objectes per a la Representació de Documents‘) és essencialment una interfície de programació d’aplicacions (API) que proporciona un conjunt estàndard d’objectes per a representar documents HTML i XML, un model estàndard sobre com poden combinar-se els dits objectes, i una interfície estàndard per a accedir a ells i manipular-los. A través del DOM, els programes poden accedir i modificar el contingut, estructura i estil dels documents HTML i XML, que és per al que es va dissenyar principalment. El responsable del DOM és el World Wide Web Consortium (W3C) .”
Una vegada ya hem investigat un poc de estos estandars anem a comparar-los amb els seus predecessors.
El HTML5 davant els seus predecessors va establir una sèrie de nous elements i atributs que reflectixen l’ús típic dels llocs web moderns. Alguns d’ells són tècnicament semblants a les etiquetes <div> i <span> , però tenen un significat semàntic, com per exemple <nav> (bloc de navegació del lloc web) i<footer>. . Altres elements proporcionen noves funcionalitats a través d’una interfície estandarditzada, com els elements <audio> i <video> . Millora l’element <canvas>, capaç de renderitzar elements 3D en els navegadors més importants (Firefox, Chrome, Opera, Safari i Internet Explorer) i també Alguns elements de HTML 4.01 han quedat obsolets, incloent elements purament de presentació, com <font> i <center> i , els efectes del qual són manejats per Fulls d’estil en cadascuna. També hi ha un renovat èmfasi en la importància del scripting DOM per al comportament de la web 2.0.”
I el DOM2 davant els seua predecessors va establir una serie de millores que van ser la manipulació d’esdeveniments en el navegador, la capacitat d’interacció amb CSS, i la manipulació de parts del text en les pàgines de la web.”